Enemics del teu gos i gat a la primavera


procesionaria peligrosa perros
procesionàries encadenades


Amb la primavera arriba l'inici de la calor i es fa de nit més tard i és per això que les activitats que compartim amb els nostres animals augmenten. Fem més visites a la muntanya o platja, allarguem les passejades i deixem les finestres obertes per més temps. Però tot això també té el seu costat negatiu i, perquè en pugueu continuar gaudint, us expliquem els perills amb què es pot trobar el vostre animal: prevenció, símptomes i solucions.


ESPIGA


Prevenció


  • Evitar zones amb espigues: els boscos, camps i parcs solen tenir espigues ja que és una planta invasiva i les llavors s'escampen amb molta facilitat.

  • Revisió completa del cos del gos: mirar de manera exhaustiva totes les parts del cos del teu gos, especialment les potes (entre els dits), les aixelles, les orelles i el nas. En cas que el teu gos tingui el pelatge llarg, per capes, apartar bé els flocs entre si. Inspeccionar-los com si estiguéssiu buscant paparres o puces.

  • Pentinar el gos després de les passejades: una altra de les maneres que ens ajudarà a comprovar i treure les espigues dels cabells del teu gos és pentinar-lo quan torneu del passeig.


Signes d'alarma


Les espigues tenen les seves preferències a l'hora de clavar-se, per tant, heu de poder identificar diferents signes que t'informen que són presents al cos del gos.


Tronc o potes: Els gossos que tenen clavades espigues a les potes o altres parts del tronc solen mostrar-se més nerviosos, coixejen i estan constantment rascant-se o llepant-se la zona on hi ha l'espiga clavada. El dolor els porta a estar apàtics i amb poques ganes d'interaccionar. Com sabeu, el cos és molt intel·ligent i, quan nota un cos estrany (en aquest cas l'espiga), tracta de protegir l'individu creant capes sobre ell. És per això que, un altre dels indicatius que informen de la presència d'una espiga és un bony a la zona on està clavada.


Orelles: Si el teu gos està constantment rascant-se les orelles o sacsejant-se, probablement és perquè se li hagi clavat una espiga. És un dolor molt intens i molest, per això pot portar el gos a fer-se ferides en l'intent d'expulsar aquest cos estrany.


Ulls: Les espigues solen clavar-se a les parpelles i porten el gos a gratar-se la zona d'una manera més persistent. Com en els casos anteriors, el dolor és molt elevat i pot causar la pèrdua d'aquest òrgan tan important. A més del rascat, també mostren poca traça i lentitud a l'hora de caminar i tenen petits accidents com ensopegades o xocs amb objectes.


Nas: Aquesta és una de les opcions més problemàtiques que es pot donar. L'espiga es clava dins dels conductes nasals provocant constants esternuts, moqueig i, fins i tot, sagnat.


Solució

espigas se introducen nariz perro

Acudeix SEMPRE al teu veterinari. En alguns articles t'aconsellen que siguis tu mateix qui tregui l'espiga amb pinces esterilitzades. Nosaltres et recomanem el contrari ja que, en gran part de les ocasions, no s'extreu completament l'espiga i això comportarà problemes per al benestar del teu gos. Després de l'extracció, us recomanem un tractament natural infal·lible: netejar diverses vegades al dia la zona amb aigua de mar i àloe vera; la primera actuarà com a desinfectant i el segon com a cicatritzant i regenerador de la pell.


PROCESSIONÀRIA


És una eruga els pèls de la qual generen una dermatitis tòxic-irritativa en els animals que entren en contacte, no només amb ella, sinó també amb els nius d'aquestes. La zona afectada no només s'irrita sinó que, si no s'atén a temps, pot desembocar a necrosi i, fins i tot, derivar en la mort de l'animal.

Prevenció


La millor prevenció és evitar les zones on hi ha pins ja que solen ser els arbres que escullen per fer els seus nius. Entre el febrer i l'abril elimina els nius que hi puguin haver al teu domicili o parla amb l'ajuntament perquè sanegi la zona en cas d'haver-ne vist algun. Símptomes

El primer símptoma que s'observarà és nerviosisme i tendència a gratar-se la zona afectada. En el cas que aquesta sigui la boca, també apareixerà hipersalivació i deglucions constants i, fins i tot, vòmits, en cas que n'hagi ingerit alguna. L'evolució als símptomes següents apareixeran ràpidament i aquests seran una important inflamació de la zona afectada que podria derivar en dificultat de respiració, hipertèrmia, convulsions, coagulació intravascular i la mort. Un cop tractat l'animal, hi sol haver una resposta molt bona i les seqüeles dependran de l'evolució de la necrosi prèvia al tractament. Solució


procesionarias van en fila

Si el teu animal ha entrat en contacte és important que NO freguis la zona afectada perquè partiries els pèls i alliberaries més toxines. Renteu la zona amb aigua calenta, amb vinagre o amb sabó per desactivar la toxina i acudiu immediatament al veterinari perquè puguin administrar-li el tractament. Segons l'afectació i si hi ha necrosi, el veterinari o veterinària optarà per amputar la zona.


FLEBÒTOM


És un mosquit infectat que, amb la seva picada, transmet a la víctima la tan temuda Leishmaniasis. Aquesta pot afectar animals i persones i, actualment, es consideren endèmica a molts països com, per exemple, Espanya.

Tipus

  • La leishmaniosi cutània. Aquest tipus afecta la pell i les membranes mucoses.

  • La leishmaniosi visceral. Afecta tot el cos, especialment els òrgans i sol desenvolupar-se entre dos i vuit mesos després de la picada del flebòtom. Normalment, no mostra afectacions a la pell, però les seves conseqüències poden arribar a ser mortals ja que el paràsit ataca el sistema immunitari impossibilitant l'animal a combatre la malaltia.

Prevenció


Actualment, no existeix cap producte que pugui assegurar-te al 100% que el teu animal no es contagiarà d'aquest paràsit, però sí que hi ha remeis que poden fer de repel·lent del mosquit per evitar que entri en contacte amb ell.

  • Repel·lents: en forma d'esprai, pipeta, aerosol, collaret… Són productes compostos per uns ingredients que repel·leixen el mosquit.

  • Vacuna contra la Leishmania: Aquesta vacuna es pot fer a partir dels sis mesos d'edat de l'animal. És important tenir en compte que pot tenir efectes secundaris, per la qual cosa seria interessant que el teu veterinari/a te'ls expliqui. La vacuna no evita el contacte amb el mosquit, però redueix el risc de la progressió de la malaltia. Només es poden vacunar aquells que hagin donat negatiu al test i no garanteix al 100% que l'animal no es contagiï, per la qual cosa és important que se segueixin prenent mesures que repel·len al mosquit.

  • Leishguard: És un fàrmac el principi actiu del qual és la Domperidona. La seva funció és estimular la resposta immune específica per lluitar contra el paràsit.


Símptomes Depenen molt del tipus de Leishmania que tingui l'animal. Si és del tipus cutani, les primeres evidències seran dermatològiques, en el cas visceral, es poden ocasionar sagnats pel nas, esternuts molt freqüents i diarrees esporàdiques… Altres símptomes podrien ser:

perro enfermo de Leishmania
  • Apatia.

  • Febre.

  • Llagrimeig i/o parpelles inflamades.

  • Coixesa sense causa aparent.

  • Creixement desproporcionat de les ungles (Onicogrifosi).

  • Ganglis inflamats/augmentats.

  • Alopècia a zones determinades del cos, com orelles, al voltant dels ulls.

  • Pèrdua de pes sense motiu.


És una patologia l'expressió de la qual varia segons l'animal, per la qual cosa, si veus conductes o aspectes que et puguin activar una alarma, fes ràpidament un test serològic al teu veterinari. Com més aviat s'actuï contra el paràsit, més probabilitat d'èxit es tindrà.


Tractament


En aquest cas poder fer un abordatge holístic, així com integratiu, és de vital importància. No només parlem d'uns productes farmacològics específics (Alopurinol, Glucantime…), sinó que seria ideal que el tractament anés acompanyat d'una alimentació natural específica (augment del sistema immunològic, resposta positiva a la composició de la sang…) i d'un suport amb medicina natural (àloe vera per potenciar l'òptima absorció i ús del tractament, equinàcia per reforçar el sistema immune, Traumeel per reduir inflamacions i equilibrar el sistema…).



GARRAPATES I PULGES


Aquests són els paràsits externs més coneguts pels responsables de gossos i gats. Encara que són petits, són tot un perill per ells ja que poden, no només generar ferides, sinó que també els poden transmetre malalties que poden arribar, fins i tot, a generar-los la mort. Un altre dels motius pels quals és important fer una bona prevenció davant d'aquests paràsits és perquè també poden picar i afectar la salut de les persones.


Prevenció


La prevenció més eficaç és fer tractaments periòdics i específics per a aquests paràsits. Actualment, és molt alta la varietat d'antiparasitaris que protegiran els animals d'aquests enemics. Cal destacar que hi ha productes millors que altres però la gran majoria poden comportar efectes secundaris al teu animal. És per això que, dins de la mesura del possible, escull productes naturals o aquells que el teu veterinari o veterinària et recomani.


D'altra banda, també fer-te saber que hi ha opcions casolanes i naturals per prevenir aquests paràsits. Al següent enllaç podràs veure un llistat de tractaments que podràs fer fàcilment a casa.


Finalment, també us recomanem inspeccionar el cos del vostre animal, sobretot si heu gaudit d'un bon passeig o excursió per zones amb vegetació. Les parts del cos preferides d'aquests paràsits solen ser el coll, la zona del darrere de les orelles, a les engonals i les aixelles.


Símptomes


Els símptomes més comuns són el rascat persistent i la irritació de la pell a zones específiques. Tot i així també pots veure algun dels següents:

garrapata enganchada a un perro

  • Presència de femta de puces al pelatge.

  • Letargia.

  • Inflamació dels ganglis limfàtics.

  • Coixesa

  • Pèrdua de la gana.

  • Ferides i èczemes a la pell.

  • Febre



Tractament


En el cas de les paparres, el més important és extreure-les però has de fer-ho amb molta cura ja que, si deixes alguna resta incrustada del paràsit al cos del teu animal, pot comportar conseqüències nefastes. Per eliminar correctament pots fer ús d'eines creades per a aquest fi o fer-ho de manera casolana. Per això hauràs d'ofegar, en primer lloc, el paràsit en oli d'oliva. Després, agafa la paparra el més a prop possible de la boca i llença molt suaument. Mai ho facis de manera brusca ni tampoc facis tirons o retrocessos. Un cop l'hagis separat de la pell del teu animal, comprova que portes amb tu tot el cos i cap del paràsit i assegura't de matar-la.


Finalment, desinfecta la ferida del teu animal. Per fer-ho pots netejar la zona amb aigua de mar pura i aplicar després una mica d'oli de coco. Per acabar, poseu-hi una mica d'àloe vera pur per accelerar la regeneració de la pell. En els dies posteriors repeteix la neteja de la ferida, observa la conducta de l'animal i vés prenent-li la temperatura per saber que no hi ha infecció. Pots aprofitar també per anar al veterinari i fer-ne una revisió.



DERMATITIS PER UN ASSECAT INCORRECTE O PER FONGS


Si el teu animal es banya a rius o platges pot no assecar-se correctament o encomanar-se de fongs de la zona o d'un altre animal. És per això que començarà a gratar-se compulsivament, provocant irritacions, envermelliment i fins i tot petites ferides d'esgarrapada.


Prevenció


Per prevenir la dermatitis el que et recomanem és, per una banda, assgurar-te que l'animal ha quedat perfectament sec i, de l'altra, els dies posteriors vigilar el to de la pell i el comportament. Les zones afectades en aquest tipus de dermatitis solen ser l'abdomen, la cara, les potes, les aixelles i els engonals.


Símptomes


Com passa amb les puces i les paparres el signe d'alerta més evident serà el rascat constant i irritació de certes zones de la pell. Altres símptomes que ens hauran de preocupar són:

  • Aparició de grans o pústules

  • Sequedat

  • Enfosquiment de la zona afectada.


Tractament


El tractament que sol recomanar el veterinari/a sol basar-se en productes que calmen els picors del teu animal, encara que també el pots ajudar amb gels amb propietats antibacterials i hidratants. És important diferenciar el motiu que ha generat la dermatitis ja que, si és per fongs i se li aplica gels d'àloe vera, per exemple, estaries oferint-li al fong la millor de les condicions per facilitar-los l'extensió. En cas de ser irritació per mal assecat, productes com l'aigua de mar ajuda a netejar la zona per, posteriorment, aplicar àloe vera que ajudarà a promoure la regeneració de la zona.

0 views0 comments